Aparèixer a Google

Escrivim sobre “Aparèixer a Google” després d’analitzar el mercat i comprovar que:

part de la oferta de SEO passa per garantir resultats que si bé es poden aconseguir, no es poden garantir per imprevisibles.

part de la demanda està disposada a pagar el que calgui per obtenir resultats inmediats, que d’altra banda son molt improbables.

El SEO, és un procés que fins a cert punt se’l podria fer un mateix. La constància pesa tant com la tècnica a l’hora de veure els primers resultats.

El SEO en 6 passes de les que qualsevol pot fer-ne almenys 5

Les passes a fer per tal d’aparèixer a Google van des de simples i gratuïtes accions a l’abast de gairebé qualevol webmaster i blogger fins a complexes combinacions d’habilitats informàtiques, linguïstiques, de màrqueting, artístiques… Estrategeek, el teu Google Partner a Vic.

Fer la “alta a Google” seria la primera passa. És senzilla i gratuïta, i més que fer una “alta a Google”, consisteix en generar i enviar un fitxer Sitemap.xml a través de l’eina gratuita Google Webmaster Tools (o Eines per a Webmasters de Google). Amb això, fem una petició al cercador per tal que el seu robot vingui a visitar el nostre lloc web i ens l’indexi. Hi ha desenes de llocs web que el poden generar automàticament i gratuïta. (Google > Free sitemap generator)

Considerem una segona passa, el fet de tenir cura d’allò de què es parla. Al món del SEO, o del posicionament web, hi ha la màxima “Content is King“. S’atribueix Bill Gates, que l’hauria escrit l’any 1996 i fins a cert punt la podem cosiderar ben vigent. Tot webmaster o blocaire s’hauria de preguntar i respondre les següents preguntes sobre el seu lloc web:

– El lloc web és interessant? Aporta més valor que altres llocs semblants? El contingut és original? Saps de què parles i ho fas amb propietat? Imagina’t el contingut en un diari o revista, té el nivell suficient?

– És fàcil moure’t pel lloc web? Ets capaç de fer-te un mapa mental aproximat de l’arquitectura del lloc, o pel contrari no sabries tornar a una de les pàgines que acabes de llegir? (dit d’una altra manera: quina dependència tens del botó “enrere”?)

– És un lloc que desaries als teus preferits o enviaries a un amic? Si hi arribéssis per primera vegada, et semblaria un lloc on podries donar la teva targeta bancària?

Si s’arriba bé fins aqui, ja s’està per sobre de la mitjana, amb un estalvi al voltant d’uns 400€/mes.

La tercera passa, (donant per fet que s’han superat les preguntes de l’anterior i per tant el contingut és interessant), és oferir-la a la comunitat d’usuaris a través de les xarxes socials. Si allò de què es parla o allò que s’ofereix és de qualitat, el perfil de la xarxa social que s’hagi escollit tindrà de ben segur una bona acollida i les informacions que s’hi vagin compartint seran ben rebudes. Cal establir una pauta coherent a l’hora d’oferir continguts, tant a nivell de to a emprear com a la seva periodicitat. Paral•lelament, cal també observar com els seguidors li dónen viralitat, fent que apareguin enllaços i continguts propis arreu.
Tot això es pot mesurar, quantificar i monetitzar, però entrem en terreny de l’anàlisi web.

A partir d’aqui, vénen aspectes pels que cal coneixements tècnics, de menys a més.

La quarta passa bé podria ser un anàlisi del lloc web amb cert ull crític i estratègic. Cal saber quines son les paraules clau de cada cas, la seva densitat, i com colocarles als llocs destacats, tan de la pròpia pàgina com del codi. Cada pàgina ha de tenir una matriu de paraules clau a emprar, una harmonia de vocabulari, argot i estil, i també un aspecte simple tal que a primer cop d’ull, un visitant sigui capaç d’apartar la vista i retenir una fotografia. Amb això hauria de ser capaç d’explicar de què va aquella pàgina.

La cinquena passa tindria relació amb els enllaços i amb l’herència de l’antic tòtem del SEO, el PageRank. No ens dedicarem a calcular fluxes de linkjuice ni tampoc estarem pendents de la propera actualització de puntuacions otorgades per Google. El PageRank no està obsolet ni antiquat, l’algoritme ara és més intel·ligent que mai, de manera que ja no es tracta d’aconseguir enllaços, i això per no parlar del clàssic intercanvi o la compra. Els enllaços, en un entorn 2.0 haurien de venir sols com a reconeixement a la autoritat del lloc web. De fet, Google segueix mesurant l’autoritat dels llocs web, però ara ja no ho podem intentar entendre com un sumatori d’enters. L’autoritat s’assoleix de manera natural. Òbviament hi ha mil maneres offline, d’obtenir enllaços de qualitat, però la millor es mereixent-los.

La sisena passa requereix coneixements tècnics. Protocols de transmissions de dades i càrregues de treball de servidors i clients. És un fet ben conegut que un lloc web àgil es classifica més amunt als resultats de cerca i també que la seva taxa de conversions és superior que la d’un altre lloc web igual però lent. Cal també elaborar un esquema, en aquest cas de peticions i respostes que genera la simple impressió d’un lloc web. Destacarem dues magnituds: temps de càrrega i eficiència. El temps de càrrega el podem definir com el temps que transcorre des de la petició del visitant fins que pot veure el contingut al navegador. Un lloc web que carregui de pressa, està allotjat en un bon servidor, té una resolució de DNS que no implica mitja dotzena d’enviaments de dades des d’Europa cap als Estats Units i a l’inrevés fins a mostrar-nos la pàgina principal, escull molt bé els connectors que empra per als seus objectius socials, i també disposa dels mínims complements essencials d’anàlisi i seguiment. Pel que fa a l’eficiència, podriem fer-ne una definició a mida, parlant de quantes vegades el navegador del visitant ha de recórrer al servidor web durant la navegació dins la pàgina. És important en aquest aspecte l’estructura visual i maquetació, la optimització dels arxius de recursos com ara js, css i imatges. Per exemple, les fulles d’estil es poden carregar amb la capçalera i el Javascript es pot deixar pel final. També és bo fer ús dels recursos del navegador com ara la memòria cau o “cache” en casos d’elements que es repeteixen en diverses pàgines.

El SEO és un treball que mai acaba. Té un inici d’anàlisi i estudi, després es passa a l’acció i es van veient resultats que no comencen a consolidar-se fins passades unes setmanes i després té un manteniment ja que les posicions guanyades en setmanes es poden perdre en dies.

No es pot garantir una posició concreta perquè depèn de factors de fora i de dins del lloc web que es treballa. Els factors interns es poden optimitzar i personalitzar al màxim mentre que els externs és més complicat modificar-los.

D’altra banda està demostrat que només fan negoci els llocs web de les primers 10-15 posicions i amb grans diferencies entre ells, però també cal entendre cada empresa i cada model de negoci ha de trobar la seva estrategia. Aqui serveix l’exemple del bar de menus de Sants que volia el primer lloc per la cerca “bar menú” i al final la millor estrategia va ser fer canvis a la carta i repartir paperets a les oficines del seu voltant.

Resum
Com aparèixer a Google: 6 passes al teu abast
Nom de l'article
Com aparèixer a Google: 6 passes al teu abast
Breu descripció
Escrivim sobre “Aparèixer a Google” després d’analitzar el mercat i comprovar que: part de la oferta de SEO passa per garantir resultats que si bé es poden aconseguir, no es poden garantir per imprevisibles. part de la demanda està disposada a pagar el que calgui per obtenir resultats inmediats, que d’altra banda son molt improbables. El SEO, és un procés que fins a cert punt se’l podria fer un mateix. La constància pesa tant com la tècnica a l’hora de veure els primers resultats.
Autor
Editor
Estrategeek Google Partner
Logotip de l'editor